maraes2's blog

http://blogs.elpais.com/microbichitos/2012/01/polio-otro-virus-expulsado-al-zool%C3%B3gico.html

El caràcter epidèmic de la polio va ser confirmat en 1907 per Vickmann. A continuaxió s’inicià l’estudi detallat del virus causal, amb les experiències en 1909 de Flexner, Lewis, Landsteiner i Popper, mitjançant la inoculació de suspensions de medul.la espinal humana en mones, que representaren un quadre típic d’una paràlisi flàccida, confirmant la capacitat de transmissió del procès.

científics destacats

Els progressos continuaren de manera lenta fins a l’important descobriment en 1949 de Enders, Weller i Robbins, que els polio virus podien propagar-se in vitro en cultius de teixits embrionaris humans d’origen no nerviós i en 1950, de l’acció citopatogènica del virus sobre les cèl.lules cunltivades in vitro .
Aquests descobriments permeteren el desenvolupament de vacunes amb virus innactiu de Salk (per via subcutània) i de virus atenuat de Sabin (oral).
Bodian fou el primer en raconèixer que hi havia tres serotips deferents del pilovirus. En 1954, durant la gran epidèmia de Toronto, en un estudi sobre més de 800 casos de poliomelitis fou possible separar els tres tipus: el tipus I Brunhilde, el tipus II Lansing i el tipus III León; els quals tenen una immunitat creuda parcial, predominant, sobre la resta el tipus I.

polio virus tipus I

Conformació i parts

En aquest blog intentaré donar una visió més detallada d’un virus determinat, el virus de la polio.
Començant amb una xicoteta introducció per a situar-se.

Aquest virus s’inclou en la família : Picornaviridae; el gènere: enterovirus i l’espècie: virus polio (VP).

Dins del mateix virus podem distingir entre el tipus I, el tipus II i el tipus III (tots tres són formes infeccioses).
Es tracta d’un virus menut de 20 a 30 nm de diàmetre, de forma esfèrica i amb simetria icosaèdrica.
El seu genoma (RNA) es troba envoltat per una nucleocàpside, exclusivament, ja que no presenta coberta lipídica.